Let the music play (3): Sons nòrdics

[Texto en castellano]

Sense anar-me’n per les branques: Figurines, Mando Diao, Shout Out Louds, Kings of Convenience, Erlend Oye, French Films, Cats on fire, The 69 eyes, Nightwish, Backyard Babies, The Hives, The Sounds, Baltimore, The Flower Kings, The Asteroids Galaxy, Kashmir, The Raveonettes, Royksopp, Those Dancing Days, Erlend Ropstad, Lo-Fi-Fnk, The Knife, The Concretes, The (International) Noise Conspiracy, The Tallest Man on Earth, Peter Bjorn and John, Jens Lekman, Mew, Jose Gonzalez, Diskjokke, Husky Rescue, Rubik, The do, Kaizers Orchestra, I’m from Barcelona, Envelopes, In Flames, The Perishers, Shogun Kunitoki, Junip, Rockettothesky. ¿Què tenen en comú tots aquests noms? Són Nòrdics.

Suècia, Finlandia, Noruega i Dinamarca. Suècia sens dubte és el principal proveïdor de música, seguit de molt aprop per la resta de països. No incloc el metal, el black metal, el gòtic, les velles glòries i la música dita comercial perque aleshores la llista seria infinita. Amb això simplement vull posar de relleu el potencial nòrdic en la música independent.

Molts pensem que la música amb arrels al post-punk, indie, rock, està fabricada majoritàriament a les illes britàniques, però avui en día els britànics han deixat de ser els reis del panorama musical. Als països nòrdics es fa molta i bona música i amb molt menys soroll (marketing musical) que en altres països vanguardistes.

No tinc explicació per aquest fenòmen, pero tampoc li vull buscar els culpables. L’únic que sé és que tots beuen de la mateixa font. Sense voler, s’influencien entre ells creant un sistema rítmic progresista. I l’únic beneficiat de tot això és la música en general i nosaltres, els que l’escoltem, en particular.

Us aconsello escoltar amb atenció:

French Films, una banda finlandesa bastant modesta que ha tret el seu primer álbum, “Imaginary Future”, al 2011 amb una volta al rock perdut de Joy Division, un so cru amb un gran potencial rítmic.

The Hives, coneguts principalment pel single “Hate to say I told you so”. Són suecs i poca presentació necessiten. Amb el seu estil propi han marcat el seu terreny dins de l’indie-rock. N’hi ha prou d’escoltar-los per ubicar-los en la seva propia entitat, encara que portin des del 2009 sense publicar res de nou.

Rubik, que van estar a la passada edició del Primavera Sound a Barcelona, tenen un nou disc, “Communication”, grabat a Helsinki. Una formació de set tios que fabriquen folck rock, una irrepetible sensació de petits sons que en conjunt i ben conjuntats creen armonies pròpies d’una orquestra.

The Concretes, suecs caracteritzats per una veu femenina que et deixa hipnotitzat i l’últim treball dels quals és del 2010 amb WYWH.

Those Dancing Days, un altre conjunt suec amb una altra veu femenina que només transmet bon rotllo. La imaginació feta pur so com demostren els seus videoclips. Del seu “Daydreams&Nightmares” editat el 2011, en destaco els temes “I’ll be yours” i “Keep me in your pocket”.

Lo-Fi-Fnk, brilliant, un electro-indie que fuig quasi totalment a l’electro. També són de Suècia i del seu últim treball, “The last summer” de 2011, cal escoltar “Want U”.

The do, els finlandesos liderats per la rebeñ Olivia Boussou Merilahti. El seu álbum “A mouthful” està ple d’intensitat i en destaco la cançó “On my shoulders” que, admeto, escolto totes les setmanes.

Figurines, de Dinamarca. Hi ha qui diu que són els nous Supertramp, i alguna cosa tenen d’ells. “Hanging From Above” és el single que més marca el seu so, i una altra de les cançons que inevitablement està a les meves playlists.

The Asteroids Galaxy Tour és una banda danesa de pop alternatiu, coneguda pel seu single “Around the bend” i els seus directes plens d’intensitat.

Erlend Oye, un grandíssim músic de Noruega que no necesita presentació. L’home dels mil projectes, entre els que destaco Kings of convenience i Whitest Boy Alive.

Diskjokke, de Oslo, un electro sense complexes i amb molt de misteri. Escoltar el hit “Folk I Farta” sols a casa i amb el so ben alt.

Dylan Modengreen és noruec, pero ha creat el seu treball a Suècia. Escoltant a Josh Rouse, em pregunto perquè no he conegut abans a Dylan Modengreen.

I Mando Diao, Shout Out Louds, The 69 eyes, Nightwish, Backyard Babies, The Sounds, Royksopp, Jose Gonzalez, Peter Bjorn i John, The (International) Noise Conspiracy són de sobres coneguts.

L’escena musical nòrdica és apassionadament densa, tal com he intentat mostrar-vos i espero que amb les meves paraules us pugui obrir nous horitzons. A més, estic segur de que arribats a aquest punt de l’article ja recordareu algún grup nòrdic que no sigui ABBA.